Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Lucien Poincaré
Física
Físic francès, germà de Raymond.
Es doctorà el 1890 amb Recherches sur les électrolytes fondus i fou professor a diversos liceus, encarregat de curs a la facultat de ciències de París i inspector d’instrucció pública Fou també secretari general de la Société Française de Physique Publicà nombrosos treballs, principalment en els Comptes Rendus de l’Acadèmia de Ciències Intervingué en l’important donatiu de llibres científics que el govern francès féu a la Biblioteca de Catalunya l’any 1916 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Lucien Goldmann
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg romanès.
Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970
Lucien Gallois
Geografia
Geògraf francès.
Professor a la Universitat de Lió i a la Sorbona, fundà, amb Vidal de la Blache, els Annales de Géographie 1893 i dirigí la publicació de la Géographie Universelle Escriví, entre altres obres, Géographes allemands de la Renaissance, tesi doctoral, i Regions naturelles et noms de pays 1908
Lucien Bonaparte
Història
Tercer fill de Carlo Maria Buonaparte.
President del consell dels Cinc-Cents 1789, preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid 1800-01, durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges” Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma 1804 Obtingué del papa el principat de Canino Fou autor d’unes Mémoires , de poesies i d’estudis arqueològics
Lucien Febvre
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el determinisme, i…
Lucien Cerfaux
Cristianisme
Teòleg i biblista belga.
Professor d’exegesi del Nou Testament a Lovaina, fou perit del concili II del Vaticà De la seva obra destaca la trilogia La théologie de l’Église suivant saint Paul 1942, Le Christ dans la théologie de saint Paul 1951 i Le chrétien dans la théologie de saint Paul 1962, on assolí una de les síntesis més objectives i totals de la teologia de sant Pau
Lucien Laberthonnière
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1886, fou representant del Modernisme Escriví Essai de philosophie religieuse 1903 i Le réalisme chrétien et l’idealisme grec 1904
Lucien Mamet
Aeronàutica
Pilot francès que realitzà el primer vol amb avió a Barcelona i Espanya, a l’hipòdrom de Can Tunis, l’11 de febrer de 1910, contractat per l’Asociación para la Locomoción Aérea.
Després féu vols a Madrid, Mallorca i València, entre d’altres
Louis Lucien Bonaparte
Història
Lingüística i sociolingüística
Polític i lingüista.
Fill de Lucien Bonaparte, príncep de Canino Fou diputat a l’assemblea francesa 1848 i senador durant el Segon Imperi Com a lingüista s’especialitzà en el basc Classificà per primera vegada els dialectes i subdialectes bascs i elaborà dos mapes del País Basc en la seva diversitat dialectal 1869 Publicà Le verbe basque en tableaux 1869
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina