Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
illes Malvines

Goose Green, a les illes Malvines
John5199 (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic meridional, situat uns 650 km al NE del cap d’Hornos.
Consta de dues illes grans, la Gran Malvina o Malvina Oriental East Falkland i la Soledad West Falkland, i de més de 100 illots El clima és oceànic, amb estius frescs i hiverns rigorosos hi manquen els arbres, per causa del vent Els recursos econòmics són la cria de ramat oví, l’exportació de llana i pell i la pesca La capital és Port Stanley Són dependències de l’arxipèlag de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud Descobertes per l’holandès Sebald de Weert 1600, foren anomenades Falkland pels anglesos 1690 i, al començament del segle XVIII, Malvines pels mariners francesos…
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova…
John Davis
Geografia
Navegant i explorador anglès.
Del 1585 al 1587 féu tres expedicions a les regions àrtiques en recerca del pas del nord-oest, durant la primera de les quals descobrí l’estret que porta el seu nom L’any 1592 navegà per les mars del Sud i descobrí les illes Malvines Fou inventor d’un tipus d’octant Escriví The Seaman's Secrets 1594 i The World’s Hydrographical Description 1595
Territori Antàrtic Britànic
Territori no independent
Colònia britànica formada pels territoris de l’Antàrtida situats entre el paral·lel 60° de latitud sud i els meridians 20° i 80° longitud oest.
Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina
Vivian Ernest Fuchs
Geografia
Geologia
Geòleg i explorador britànic.
Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990
Leopoldo Fortunato Galtieri
Militar
Militar i polític argentí.
Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari
Osvaldo Soriano
Literatura
Escriptor i periodista argentí.
Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica
Josep Batlle i Carreó
Economia
Industrial, comerciant i cronista.
El 1800 s’establí a Montevideo, on poc després, a la ciutat La Aguada, fundà el molí de farina El Oriental Es dedicà al comerç de farina i blat, productes dels quals fou proveïdor de les Malvines i, des del 1806, de la guarnició de la marina espanyola a Motevideo Creà una empresa filial a Buenos Aires i esdevingué propietari de vaixells que feien la carrera entre Amèrica i Espanya Malgrat la seva relació amb el líder independentista José Gervasio Artigas, participà en les lluites d’emancipació del virregnat del Riu de la Plata 1810-28 al costat de la metròpolis Amb Josep Grau,…