Resultats de la cerca
Es mostren 2870 resultats
Martí
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut l’autor de còmics Martí Riera i Ferrer.
Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic L’any 1982 es feu conegut amb l’obra Taxista per a El Víbora , on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea Collaborà també a Rambla , Makoki , i en publicacions estrangeres com Charlie Hebdo França o Raw EUA Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics Chester Gould, etc i del cinema negre Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo 1987, Terrorista 1989, El 4º poder contra los NADA 1990 i Taxista segunda parte 1991 i Doctor Vértigo 1991
Emeteri Martí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’essència del…
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
Francesc Martí
Història del dret
Jurista.
Establert a Barcelona el 1617 Fou magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es feu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França És pare del polític i escriptor Francesc…
Sant Martí
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a 4 km del centre municipal.
Martí Batlle
Cristianisme
Eclesiàstic, canonge de la seu de Tarragona.
Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians
Martí Tallada
Despoblat
Despoblat del municipi de Rotglà i Corberà (Costera).
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 18 focs el 1527
Sant Martí Xic

Església de Sant Martí Xic, després de ser restaurada el 1984
© Fototeca.cat
Església
Nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà 854 m alt Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al segle XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà Es conserva sencera, però en estat ruïnós
Casimir Martí i Martí

Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina