Resultats de la cerca

Fariseu, visità Jesús ocultament i el defensà davant el sanedrí Amb Josep d’Arimatea, sepultà el cos de Jesús

Monjo del mont Athos 1775, escriví moltes obres de litúrgia, d’espiritualitat, de dret, etc És conegut sobretot pel recull de texts que publicà amb el nom de Filocalia

Participà en la resistència contra els nazis La seva obra, que inclou entre d’altres les novelles Listy Nikodema ‘Cartes de Nicodem’, 1952 i Kościół w Chochołowie ‘L’església de Chocholowie’, 1954, el volum de narracions Spotkania Jasnogórskie ‘Encontres de Jasna Góra’, 1979 i els assaigs Byśmy ten Pański dźwigneli świat ‘Hauríem d’aixecar el món del Senyor’, 1980, és molt influïda pel catolicisme

La llegenda, producte d’una fusió de l’evangeli apòcrif de Nicodem, la història de Josep d’Arimatea i llegendes cèltiques, produí als ss XII i XIII una sèrie de relats a l’entorn de la recerca del calze per diversos cavallers —entre els quals Perceval i Lancelot— i del seu descobriment, obra de Galaad, fill de Lancelot El cicle comprèn l’obra de Chrétien de Troyes i altres autors Perceval ou le conte du Graal , la de Robert de Boron Roman de l’Estoire dou Graal o Joseph d’Arimathie , llurs derivacions, entre les quals destaquen Lancelot i la seva continuació Queste du Saint-Graal…

La primera edició fou publicada a Venècia 1782 Traduïda a l’eslau Dobrotol’ubije pel monjo Pajsij Veličkovskij, tingué una especial difusió a Rússia Fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 volum doble de la collecció ‘Clàssics del Cristianisme’ 1994, amb introduccions de Placide Deseille

Com a tema iconogràfic apareix al segle X mentre que en les representacions occidentals en principi era costum de figurar només el Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, a les bizantines hom hi afegí la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones posteriorment el model bizantí es generalitzà Entre les representacions més reeixides hi ha la de Van der Weyden Prado i especialment les manieristes i barroques, que trobaren en el tema un nou pretext per a desenvolupar llur complexitat compositiva És un tema de gran importància al romànic català Del focus de la vall de Boí segurament del…

Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…

Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…