Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Numa Pompili
Història
Segon rei de Roma (715-673 aC).
Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte
Numa Denis Fustel de Coulanges
Historiografia
Historiador francès.
Professor a la Sorbona 1875, tractà d’explicar els esdeveniments històrics, partint del fenomen religiós, com una successió lògica de fets, cadascun dels quals és conseqüència d’una sèrie de circumstàncies històriques anteriors Les seves obres principals són La Cité antique 1864 i Histoire des institutions politiques de l’ancienne France 1875-92
La République des Pyrénées-Orientales
Periodisme
Diari rossellonès, òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet, que aparegué del 26 d’octubre de 1902 al 30 de març de 1906.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G Jouaust i Numa Roustan
Le Petit Catalan
Periodisme
Diari rossellonès que aparegué el 1906 i algun número escadusser fins el 1914.
Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres
Antoni Costa
Historiografia
Historiador.
Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita
João Gaspar Simões
Literatura
Novel·lista i crític literari portuguès.
Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós
desembre
Cronologia
El dotzè i darrer mes de l’any.
Originàriament primer calendari romà era el desè mes de l’any december del llatí decem, 'deu’ La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual Ni la introducció al s XV del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom Té trenta-un dies
gener
Etnografia
Cronologia
El primer mes de l’any.
Inexistent en l’antic calendari romà, que començava pel març, fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompili i collocat a l’inici de l’any La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc Comença onze dies després del solstici d’hivern i té 31 dies El seu nom que prové del llatí januarius , deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat També pot ésser que derivi de janua ‘porta’ el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur publicació 304 dC…
Saturn

Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant…