Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
pisà | pisana
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces obtingudes…
Pisa
La Piazza del Duomo, amb la catedral, dels segles XI i XII i la torre inclinada, començada el 1173 i acabada al segle XIV
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…
estil pisà
Cronologia
Estil de l’Encarnació que anticipava el començament de l’any nou mesos i set dies.
concili de Pisa
Concili celebrat a Pisa (1409), convocat pels cardenals com a reacció al de Perpinyà, celebrat per Benet XIII
(novembre del 1408).
Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista conciliarisme per posar fi al Cisma d’Occident L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló, Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa A partir d’aquest…
república de Pisa
Història
Entitat política sorgida al s XI en consolidar-se, vers el 1080, l’organització privada dels cònsols, magistratura aristocràtica que anà absorbint els poders dels vescomtes, representants de l’imperi, i els poders del bisbe (arquebisbe des del 1092).
Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…
Isaia de Pisa
Escultura
Escultor italià actiu a Roma, on acabà la tomba del papa Eugeni IV, i a Nàpols, des del 1455, on treballà al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i esculpí la Fortalesa de l’arc triomfal del Castell Nou.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina