Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Prometeu

Prometeu vist des de l’aronau espacial Cassini (2015)
NASA/JPL
Astronomia
Satèl·lit de Saturn.
Fou descobert l’any 1980 per Collins i collaboradors a partir de fotografies enviades per la sonda Voyager Orbita a una distància de 139350 km del centre del planeta i té forma irregular, amb unes dimensions aproximades de 145 x 85 x 62 km
Prometeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de la raça dels titans
.
Fill de Jàpet i de Clímenes, una de les oceànides, afavorí els homes donant-los el foc sostret, per venjança, a Zeus Aquest el castigà lligant-lo en una columna i enviant-li una àguila per devorar-li el fetge, que sempre es reprodueix Els homes foren castigats, a llur torn, amb la creació de Pandora Constitueix la figura central de la tragèdia d’Èsquil Prometeu encadenat traduïda al català per CRiba, 1933, que formava part d’una trilogia sobre el mateix personatge Considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa, la seva figura, enriquida amb motius filosòfics…
Epimeteu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill de Jàpet i Clímenes i germà de Prometeu.
Per ordre de Zeus, Hermes li lliurà Pandora , la qual esposà tot desatenent el consell de Prometeu relatiu a no acceptar cap regal que provingués de Zeus
Deucalió
Mitologia
Nom donat a un fill de Prometeu.
En voler Zeus destruir la raça dels mortals per mitjà d’un diluvi, Deucalió, aconsellat pel seu pare, construí una arca on romangué amb Pirra, la seva muller, per espai de nou dies Arribats al cim del Parnàs, l’oracle els aconsellà, si volien restablir la raça humana, de llançar per damunt de llur cap els ossos de llur mare la Terra Llançaren, doncs, pedres que trobaren a mà, les quals es transformaren en homes i dones
Amirani
Mitologia
Heroi de la literatura georgiana.
Amirani donà el foc als homes i fou castigat pels déus a morir encadenat a una roca El tema és emparentat amb el mite de Prometeu
Robert Bridges
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Doctor en medicina Escriví poemes curts, recollits a Poetical works ‘Obres poètiques’, 1912 i New verses ‘Nous versos’, 1925 Cal citar també The testament of Beauty ‘El testament de la bellesa’, 1929 i Prometheus the Firegiver ‘Prometeu donador de foc’, 1884
Èsquil

Escultura-retrat d'Èsquil
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic grec.
Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…
Temis
Mitologia
Deessa grega.
Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació
Aleksandr Nikolajevič Skr’abin
Música
Compositor rus.
Deixeble de Tanejev al Conservatori de Moscou, d’on fou professor de piano l’any 1898 Cercà un acord sintètic, l’anomenat acord místic, format per sis notes de la sèrie dels sons harmònics El seu influx en la música russa arriba fins el 1930 El seu catàleg comprèn unes setanta obres, moltes per a piano De les deu sonates destaquen la tercera i la quarta En el camp simfònic, les obres més característiques són el Poema diví o Tercera Simfonia 1940, el Poema de l’èxtasi 1908 i Prometeu o Poema del foc 1911, que és la Cinquena Simfonia
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…