Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Vladimir Vladimirovič Putin

Vladimir Vladimirovič Putin
© Ministry for Foreign Affairs of Finland / BSAG
Política
Polític rus.
Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…
Dmitri Anatoljevič Medvedev

Dmitri Anatoljevic Medvedev
© Comissió Europea
Política
Polític rus.
Graduat en dret el 1987 i doctorat el 1990 a la Universitat de la seva ciutat, on del 1990 al 1999 fou professor Aquests anys entrà en contacte amb Vladimir Putin , aleshores alt funcionari a l’ajuntament de la ciutat, del qual esdevingué un estret collaborador Després d’exercir com a assessor de relacions exteriors de l’alcalde de Sant Petersburg Anatoli Sobčak 1990-95, collaborà també amb Putin al Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB soviètic quan aquest en fou nomenat cap el 1998 L’any 2000 fou director de campanya en les eleccions que portaren…
Anna Stepanovna Politkovskaja
Política
Periodista russa.
Filla d’un matrimoni de diplomàtics ucraïnesos, el seu nom de soltera era Anna Mazepa Es llicencià a Moscou en periodisme el 1980 i poc després entrà a treballar al diari soviètic “Izvestia” Amb la perestroika, passà a treballar en la premsa independent, especialment a “Novaja Gazeta”, un diari crític amb el Kremlin, en el qual les seves cròniques sobre les atrocitats de la segona guerra a Txetxènia, impulsada pel president Vladímir Putin des del 1999, la convertiren en una veu incòmoda, i a resultes de la qual rebé amenaces contínues i, després d’un primer intent el 2004, ésser assassinada…
Sergej Lavrov
Política
Polític rus.
Format a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou 1967-72, en 1972-76 fou agregat de l’ambaixada de la Unió Soviètica a Sri Lanka, en 1976-81 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS a Moscou i posteriorment, fins el 1988, ocupà càrrecs a l’ambaixada soviètica de les Nacions Unides a Nova York Vicepresident del departament de relacions econòmiques internacionals i director del departament d’organitzacions internacionals i afers globals del Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS i, a partir del 1991, de la Federació Russa, del 1994 al 2003 en fou representant permanent a les…
Gazprom
Economia
Companyia d’extracció i distribució de gas russa.
És una de les primeres empreses energètiques del món i la primera en el gas natural, del qual és el primer productor i en controla poc menys del 20% de les reserves mundials, situades sobretot a Sibèria, els Urals i les regions del Volga Produeix al voltant del 90% del gas de la Federació Russa, i és propietària de la xarxa de gasoductes del país, de la CEI i, en consorci amb altres companyies, de ramificacions a Europa i Àsia en total, uns 150000 km El 2006 ocupava de manera directa entre 400000 i 500000 persones Dins la UE, vora una quarta part del gas consumit a la meitat de la primera…
Ramzan Kadírov
Política
Polític txetxè.
Fill de l’expresident txetxè Akhmad Kadírov, assassinat el 2004 Des del principi de la dècada de 1990, formà part de la guerrilla rebel contra les tropes federalistes russes a Txetxènia i liderà una facció durant la primera guerra russotxetxena 1994-96 A partir de la segona guerra 1999-2002, amb el suport del Kremlin, esdevingué el cap del Servei de Seguretat Presidencial Txetxè, amb plens poders contra la resistència independentista El 2004 fou nomenat vice-primer ministre del govern prorús d’Alú Alkhànov, i primer ministre el 2006 Després de l’assassinat del president txetxè Saidulàiev 2006…
George Soros
Política
Financer, filantrop i pensador nord-americà d’origen hongarès.
De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre…
Papers de Panamà/Mossack-Fonseca
Nom amb què és conegut el conjunt de documents filtrats del despatx d’advocats de Panamà Mossack Fonseca, en els quals consten les operacions de transferència i gestió de capitals de grans fortunes en paradisos fiscals.
La filtració, d’autor desconegut, és, amb diferència, la més gran de la història 11,5 milions de documents, molt per davant de Wikileaks o d’altres, com l’anomenada “llista Falciani” El diari alemany Süddeutsche Zeitung obtingué els documents i els compartí amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació ICIJ, que, al seu torn, els transferí a diversos mitjans de comunicació internacionals, els quals els feren públics al maig del 2016 Els documents filtrats contenen tant fons i operacions legals com altres clarament orientats al blanqueig i al frau fiscal, però causà una gran…
Garri Kasparov
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Fill de mare armènia i pare jueu, el seu cognom de naixement era Weinstein, que canvià pel de la seva mare Kasparian russificat El 1980 fou campió mundial juvenil i el 1981 assolí el títol de campió de l’URSS El 1985 guanyà Anatoli Karpov i aconseguí el campionat del món a Moscou Retingué el títol fins el 1993, any en què, amb altres escaquistes, encapçalà una escissió a la Federació Internacional d’Escacs FIDE i creà amb altres jugadors d’escacs l’Associació Professional d’Escaquistes, organisme vigent fins el 1996 que promogué dues competicions mundials 1994 i 1995, ambdues guanyades per…
Ljudmila Aleksejeva
Política
Activista pels drets humans russa.
Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la Unió Soviètica en matèria de drets humans El 1977 fou expulsada de la…