Resultats de la cerca

Essent tribú 88 aC, proposà quatre lleis que afavoriren la situació política a Mari en contra de Luci Corneli Sulla Ordenà de prendre a Sulla el comandament de la guerra contra Mitridates i donar-lo a Mari Aleshores Sulla assaltà Roma i anullà les lleis sulpicianes Morí traït per un esclau

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística

Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29

Traduí en hexàmetres els Fenòmens d’Arat, i la Periegesi de Dionisi La seva obra més coneguda és l' Ora maritima , descripció de la costa mediterrània de la península Ibèrica, i de l’Atlàntic, fins a la Gran Bretanya

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…