Resultats de la cerca

Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com la taula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de la taula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els segles X i II aC

Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963

Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997,  Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta,  Com una nina russa 2002,  Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003,  Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004,  Freqüències 2006,  La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en…

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…

N'han estat directors Gabriel Salord i Marqués, fins el 1967, Guillem Colom i Allès, que ostentà el càrrec fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull La Capella ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per Espanya, Itàlia, Alemanya i els Estats Units La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons

Ha estat presidit, successivament per Francesc Tutzó i Bennàsar 1979-83, de la Unión de Centro Democrático Tirso Pons i Pons 1983-87 i 1987-91, del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE Albert Moragues i Gomila 1991, del PSIB  Joan Huguet i Rotger 1991-95, del Partido Popular PP Cristòfol Triay i Humbert 1995-99, del PSIB Joana Barceló i Martí 1999-2008, del PSIB i Marc Pons i Pons 2008-11, del PSIB Santiago Tadeo 2011-15, del PP Maite Salord i Ripoll 2015-17, de Més pes Menorca i Susana Mora i Humbert 2017-23, del PSIB Des del 2023 és president Adolf Vilafranca i…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística  El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a  La Illustració Catalana  i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos,  entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…

Publicà, fins que quedà interrompuda per la Guerra Civil, la collecció Biblioteca A tot vent noranta-dos títols de novella catalana i universal, clàssica i moderna Les versions eren a càrrec de traductors de renom Carner, Nin, etc Publicà també les colleccions “Oreig”, de novella “El Camí”, d’estudis econòmics i socials, i “Grumet”, per a infants El 1951 Queralt reprengué “Proa” a Perpinyà i completà “Biblioteca A tot vent” fins al número 100, a part la sèrie El pelegrí apassionat Represa a Barcelona 1965 per Societat Anònima Editora Aymà , sota el patrocini de Joan Baptista Cendrós i…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere ,  Bartomeu ,  Josep  i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…