Resultats de la cerca

Situació i presentació Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km 2 El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp aquests dos, de l’Alt Camp al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S i pels vessants meridionals de la serra de Forès Aquesta serra, juntament…

Passà als Osorio, comtes de Grajal, i als Losada

És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de…

Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat…

Es casà 1704 amb Maria Tecla Cevit o Civit Durant la guerra de Successió s’establí a Valls Alt Camp, on es mostrà partidari de Felip V Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s’alçaren novament contra els Borbó Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 1719 rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló el Carrasclet El prestigi assolit li valgué el manteniment d’aquesta esquadra com a cos armat permanent mosso d'esquadra , a les seves ordres El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit

Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d' El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la revista Iberia…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la Creu de Sant…

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la…