Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Torrevella
Port de Torrevella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà 1,09 km 2 i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata, el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila la perifèria septentrional…
Joaquín Chapaprieta y Torregrosa
Economia
Política
Polític i financer.
Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’augmentar la…
cabeç de la Sal
Dom diapíric (893 m) del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), que domina la vila pel SE.
Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d’antic Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella
Los Montesinos
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.
El terme comprèn l’antic sector del municipi d’Almoradí separat de la part principal pel terme d’Algorfa Sorgí modernament gràcies als regadius establerts en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, a través del canal de Los Riegos de Levante El 2006 la seva població era de 3 126 h La seva parròquia és dedicada al Pilar
Hospital Universitari de La Ribera
Medicina
Centre hospitalari d’Alzira.
Obrí les seves portes l’1 de gener de 1999 i representà una novetat en el sistema públic de salut espanyol està gestionat per una empresa privada Ribera Salut UTE format per Adeslas, Ribera Salut, Dragados i Lubasa Donà lloc a l’anomenat Model Alzira, al qual, després d’aquest centre, se sumaren els de Manises, Dénia, Vinalopó i Torrevella i la Comunitat de Madrid també l’adoptà en alguns dels seus nous centres de malalts aguts
Electroquímica de Flix
Electroquímica de Flix
© Fototeca.cat
Empresa constituïda a Flix el 1897 amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea L’any 1904 començà la collaboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària Adquirí la mina Andresita de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció a les de Torrevella Patí dificultats durant la guerra civil de 1936-39, especialment durant la batalla de l’Ebre Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys El 1973 fou absorbida per Cros
havanera
Folklore
Dansa i cançó d’aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8.
És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres indrets de la Costa…
les Torretes
Zona residencial del municipi de Torrevella (Baix Segura), a 3 km al nord del nucli urbà, prop de la carretera de Torrevella a Benijòfer.
la Nova Tabarca
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de l’illa Plana
.
Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d’installar-hi uns 600 pescadors de peix i de corall d’origen genovès residents a l’illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l’esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768 Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l’església de Sant Pau Assolida l’autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s’establiren al Baix Segura Torrevella i al Baix Vinalopó Guardamar, Santa Pola, i la població ha anat disminuint ininterrompudament La manca d’aigua hi impossibilita l’…