Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Veneçuela

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…
golf de Veneçuela
Golf marí
Ampli entrant de la mar Carib, en territori veneçolà.
Pertany, en la seva major part, a aquest país, excepte un sector del NW, que correspon a Colòmbia És emmarcat per les penínsules de Guajira, a l’W, i Paraguaná, a l’E Al S comunica, per un canal natural, amb el llac de Maracaibo No sobrepassa els 50 m de profunditat
Jacinto Fombona Pachano
Literatura
Poeta veneçolà.
Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat
Coro
Cases de la ciutat de Coro, a l’estat de Falcón, Veneçuela
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de l’estat de Falcón, Veneçuela, a l’istme de Médanos, prop del golf de Coro.
Centre comercial des d’on hom exporta cafè, blat de moro i licor Fundada per Juan de Ampúes el 1527, fou la capital de la província de Veneçuela i el punt de partida de nombroses expedicions que anaven cap a l’interior a cercar El Dorado El 1531 esdevingué seu d’un bisbat que fou traslladat a Caracas el 1581
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després…
Diego Bautista de Urbaneja
Història
Polític veneçolà.
De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada
José Tomás Rodríguez Boves
Història
Militar
Militar asturià.
A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica
Miquel Renom i de Gàrate
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…
Marià Martí i Estadella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La Guaira …
Carles Ulisses Moulines
Filosofia
Filòsof.
Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia 1971, amb premi extraordinari Fou becat per ampliar estudis amb el professor W Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà 1975 amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1981-83, catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina