Resultats de la cerca

És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers

L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament de materials per a la construcció Hi destaca un palau s XIV, restaurat posteriorment

Agricultura cereals i patates i bestiar boví Són d’interès els sepulcres preshistòrics, el monestir de Santa María la Real de Vileña, la residència Las Merindades i l’església de Bisjueces

Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…

És autor de les novelles La pérdida del centro 1964, El escorpión 1969, La Granja del solitario 1969 i Fedra 1975 i dels assaigs Novela española actual 1967, Pintura española neofigurativa 1968, Mundo y trasmundo de las Leyendas de Bécquer 1970, Novela española de la posguerra 1971, El realismo y la novela actual 1973 i Arte hoy, arte del futuro 1976, entre altres També conreà la poesia i la crítica literària En aquesta darrera faceta tinugé una intensa activitat com a polemista al front de la redacció de La Estafeta Literaria 1960-63 i La Fiera Literaria 1995-2010

Després d’iniciar-se en la música amb el mestre de capella Joaquín Sánchez, de la catedral de Plasència, se n'anà a Madrid a estudiar amb Julia Parody, després es traslladà a París, on el seu mestre Alfred Cortot el qualificà de “geni musical del segle XX”, i finalment a Roma, on estudià amb Carlo Zecchi Al llarg de la seva carrera aconseguí una gran quantitat de premis internacionals Deixà d’actuar el 1978 per a dedicar-se a la docència al Conservatori de Mèrida És considerat un dels grans pianistes del segle XX i un dels millors intèrprets del repertori romàntic Beethoven, Liszt, Fauré, etc…

El 1541 destruí la ciutat d’Antigua Guatemala o Ciudad Vieja actualment és extingit