Resultats de la cerca

D’acord amb les notícies dels Gāthā , de dubtosa versemblança històrica, Zaratustra era un sacerdot, de la família dels Spitama, que predicà les revelacions rebudes d’Ahura Mazdā i que, malgrat la fredor i l’hostilitat del sacerdoci tradicional, obtingué la conversió del rei Vištāspa i inicià una gran obra de reformador, reforçada pel matrimoni amb la filla del ministre Jamāspa Davant aquestes dades directes, les altres sobre el lloc del naixement i sobre els llocs i l’època de la seva predicació són molt escasses i contradictòries La tradició el fa originari de Rhages actual…

Segons les tradicions, era la ciutat més vella del món i on nasqué Zaratustra Fou la residència dels primers aquemènides fou conquerida per Alexandre esdevingué la capital del regne hellenístic de Bactriana i, després, del principat de Tokharistan És l’actual Balkh

L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes

Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…

L’obra primitiva devia ésser destruïda en temps d’Alexandre el Gran A base dels fragments salvats i d’altres de reconstruïts de memòria, els sacerdots dels ss III-IV recompongueren un cànon de 21 llibres, conservat només en part L’actual Avesta es divideix en 5 parts Yasna sacrificis, llibre litúrgic, la part més important del qual és constituïda pels Gāthā sermons en vers probablement de Zaratustra, els elements més antics dels Avesta Visprat , invocacions litúrgiques, recitades a les festes Yasht , cants de lloança en honor de la divinitat Vendidad , sèrie de prescripcions per…

Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una conversió, de l’…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…

Estudià a Munic i amplià els seus coneixements amb Hans von Bülow Actuà com a director d’orquestra a la cort de Munic 1896 i a Berlín 1898 i fou director general de l’Òpera de Viena des del 1919 fins al 1924 En la seva primera etapa de compositor intentà de donar forma al concepte de perfecció en una sèrie de poemes simfònics derivats de la música de programa La fantasia simfònica en Aus Italien 1886, de caràcter descriptiu, és seguida per Don Juan 1889, brillant tècnicament i d’un gran impuls vital, i Tod und Verklärung ‘Mort i transfiguració’, 1889 d’esperit religiós La seva sèrie d’obres…