Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…
tomàquet de mar
Tomàquet de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids, d’uns 4-8 cm de diàmetre, d’un color roig encès, però amb les vores del disc vorejades sovint d’un color blau viu.
És molt freqüent en les roques de la zona litoral Quan hom el toca o quan la mar es retira amaga els tentacles dins el cos
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
bernat ermità
bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat ermità més gros…
mutualisme
Hi ha ocells que es mengen els paràsits de grans mamífers. en aquest cas de mutualisme, l’ocell obté aliment i el mamífer s’allibera dels paràsits
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.
Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…