Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
assa
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, amb diverses flors blanques, pèndules, en forma de campana, a la summitat de la tija.
Viu als bosquets d’alocs i de tamarius i als prats humits de les Illes Balears
al·lopoliploïdia
Biologia
Poliploïdia estable que resulta de l’addició i la combinació dels jocs de cromosomes d’igual nombre de dues o més espècies diferents.
L’allopoliploide s’assembla a les espècies progenitores, però no s’hi pot reproduir és per això que hom el considera una espècie totalment nova i així l’allopoliploïdia ha estat anomenada l’"evolució instantània” per exemple la varietat de blat Triticum aestivum 6 n n =7 és un allohexaploide 6 n de 42 cromosomes que prové de tres espècies diferents Tmonococcum, Taegilopoides i Asquarrosa , cada una de les quals té 14 cromosomes 2 n n =7
amaril·lidàcies
Narcís (amaril·lidàcies)
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns 75 gèneres que comprenen unes 1.100 espècies de plantes herbàcies, sovint bulboses, de distribució tropical, subtropical i de regions temperades.
Presenten fulles més o menys linears que creixen des de la base Les flors, bisexuals, regulars i amb corolla, s’apleguen en inflorescències, de vegades, però, reduïdes a una única gran flor solitària L’ovari és ínfer, a la base d’un llarg estigma, característica que permet diferenciar-les artificiosament de les liliàcies i les iridiàcies, de tres carpels fosos i tres lòculs amb placentes axillars i molts òvuls anàtrops El fruit és en càpsula dehiscent o en baia Les llavors tenen un embrió petit i un endosperma polpós Força amarillidàcies s’usen en horticultura i sobretot en jardineria, com…
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…