Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
afinació
Música
Acció i efecte d’afinar, sigui d’acord amb un nombre exacte de vibracions establert per a un so determinat (afinació absoluta), sigui tenint en compte les proporcions recíproques d’altura dins una sèrie de sons (afinació relativa; temprament).
tambor parlant
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, originari de l’oest d’Àfrica, constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per diverses cordes, i que emet sons que recorden els d’una llengua tonal.
Es toca, subjectat sota el braç, amb una baqueta corbada mentre s’exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l’afinació
flexatò
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en una làmina metàl·lica flexible fixada a un mànec, a cada banda de la qual hi ha un ressort amb una bola a l’extrem.
Es toca sacsejant-lo amb una mà mentre amb el dit polze d’aquesta mateixa mà s’exerceix més o menys pressió sobre la làmina metàllica per a ajustar l’afinació
la
Música
Sisena nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.
La terminologia germànica i anglosaxona l’indica amb la lletra A pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments el model és el la de 440 vibracions simples
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
aliatge ferri
Tecnologia
Aliatge en el qual l’element fonamental és el ferro.
Són els aliatges més emprats i superen de molt tots els altres en tonatge Els dos tipus més importants són el ferro colat en totes les seves varietats, producte dels alts forns, i l'acer, producte de l’afinació del ferro colat amb addició eventual d’altres elements
música balinesa
Rebab indonesi
© X. Pintanel
Música
Art musical de Bali.
Coexisteixen actualment la música ritual antiga, la clàssica i la moderna La música religiosa balinesa, transmesa amb una gran fidelitat gràcies al concepte que les melodies eren baixades del cel, era indistintament vocal i instrumental Hi ha dos sistemes d’afinació de cinc i de set sons per octava que donen una gran varietat d’escales Els instruments musicals més usuals són els címbals, els gongs, el tambor, el geng gong , instrument pastoral de bambú, i els idiòfons de percussió saron, bonang i gender Aquest últim instrument, predilecte de Bali, és format per una sèrie de tecles de bronze…
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
viola
Viola
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet L’afinació és una quinta més greu que la del violí do-sol-re-la Les dues cordes més greus són generalment de tripa o recobertes de seda, i les dues agudes són de tripa Deriva de la lira da braccio d’aquí ve el seu nom alemany actual, Bratsche És menys apta que el violí a executar passatges de virtuosisme El cos és d’uns 40 cm d’amplària i uns 48 de longitud Les notes greus tenen un timbre profund