Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
alfabetització
Educació
Acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.
Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten,…
alfabetització
Arxivística i biblioteconomia
Ordenació de les cèdules d’un catàleg, d’un índex o d’un cedulari segons l’ordre de l’alfabet.
alfabetització
Educació
Escolarització, acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure els infants.
alfabetització ecològica
Educació
Aprenentatge dels principis fonamentals de l’ecologia per tal d’assolir competència en la gestió respectuosa del medi ambient.
alfabetització informacional
Arxivística i biblioteconomia
Aprenentatge de les tècniques de cerca, avaluació i utilització d’informació.
Amb la importància creixent de la tecnologia, l’accés eficient a la informació esdevé un procés complex Per a tenir-hi èxit cal ésser competent en la identificació del problema a resoldre, les fonts d’informació adequades, les tècniques de cerca, la valoració dels resultats i l’ús adient de la informació obtinguda
Paulo Freire

Paulo Freire
Educació
Pedagog brasiler.
Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y cambio 1976
literatura guaraní
Literatura
Literatura conreada en guaraní.
Al Paraguai, on la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions foren més patents, el procés d’alfabetització de la població modificà l’estructura de les literatures orals, bàsicament de caràcter religiós i ritual, amb la introducció d’elements castellanitzants a les llengües originàries Entre els llibres publicats durant la colonització destaquen Diccionario guaraní 1624, Vocabulario de la lengua guaraní 1624 i Tesoro de la lengua guaraní 1639
Josep Gramunt de Moragas
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta i periodista.
Fill de Josep Gramunt i Subiela , ingressà a la Companyia de Jesús el 1945 Es llicencià en dret i filosofia per la Universitat de Madrid 1945-48, i en teologia 1958 per la secció Sant Francesc de Borja Sant Cugat del Vallès de la Facultat de Teologia de Catalunya Diplomat en periodisme per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Santander i la Syracuse University de Nova York 1965 El 1952 es traslladà a Bolívia, on s’establí a La Paz Es dedicà al periodisme i a l’ensenyament Director de l’Agència EFE de La Paz 1967-79 i corresponsal de l’agència alemanya DPA, fundà la primera agència de…
educació d’adults
Educació
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l’edat escolar.
Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’informe que…
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una durada que ve…