Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Émile Argand
Geologia
Geòleg suís.
Gran partidari de la teoria wegeneriana, s’esforçà a fer explícita la gènesi dels relleus alpins dins el marc general de la teoria de la deriva dels continents Així, estudià la tectònica dels Alps Les nappes de recouvrement des Alpes occidentales, 1911 i Sur l’arc des Alpes occidentales , 1916 i la interpretà com a efecte de la compressió d’un geosinclinal mediterrani entre el sòcol d’Euràsia i el sòcol africà que deriva vers el nord-oest En l’obra Tectonique de l’Asie 1922 esbossà una interpretació parallela dels grans relleus alpins asiàtics
Ramon Arabia i Solanas
Ramon Arabia i Solanas
© Fototeca.cat
Excursionisme
Promotor de l’excursionisme català.
Membre de la Societat X, fou un dels primers socis de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada el 1876 Fou també soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n'exercí la presidència 1879-84, i treballà per la fusió de les dues entitats Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos El 1879 encapçalà la representació catalana…
,
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
alpí
Militar
Dit del caçador a peu especialment ensinistrat per al combat a les muntanyes.
A l’exèrcit italià, els alpins alpini constitueixen una especialitat dins la infanteria, i a l’exèrcit francès són una de les unitats especials d’infanteria de muntanya amb preparació més exigent
pardal d’ala blanca

Pardal d’ala blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 18 cm, que té el cap gris, la gola negra, les parts superiors brunes, les inferiors blanquinoses i les ales i la cua blanques amb les rèmiges primàries i les rectrius centrals negres.
Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia
clisèrie
Geobotànica
Catena de tipus de vegetació ordenats per relació amb la variació del clima en sentit latitudinal, altitudinal i àdhuc amb la distància creixent o decreixent a la mar.
Per exemple, la que representa el pas de la tundra a les estepes a través de la taigà, els boscs mixts i els boscs caducifolis, o la que als Pirineus condueix des dels boscs perennifolis mediterranis fins als prats alpins
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta
serra de La Demanda
Serra
Massís de la comunitat autònoma de La Rioja i la província de Burgos, al nord-oest del sistema Ibèric, que s’aixeca més de 1.400 m sobre la depressió de La Bureba.
És format pels massissos de San Millán 2131 m, la Demanda 2037 m i San Lorenzo 2305 m, els quals són separats dels picos de Urbión i Cebollera per les capçaleres del Najerilla i de l’Arlanza Format per un bloc paleozoic que integra el conjunt, cobert de materials mesozoics posteriorment erosionats, fou fracturat pels moviments alpins Durant el Quaternari fou també molt afectat pel glacialisme
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina