Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
ambigu | ambigua
Matemàtiques
Dit de la gramàtica en la qual existeix un mot m que es pot generar de dues maneres diferents.
En aquesta gramàtica hi ha dos arbres arrelats en la variable inicial, diferents, amb els quals s’obté m
aranya de mar

Aranya de mar (Pseudopallene ambigua)
Peter Southwood (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom de diversos crustacis decàpodes braquiürs dels gèneres Inachus i Macropodia.
Són crancs marins de forma semblant a la cabrella Maja verrucosa , però de dimensions una mica menors Habiten la zona litoral de les mars temperades i fredes, entre roques i algues
jesuïtisme
Manera de pensar o d’obrar ambigua, atribuïda despectivament als jesuïtes.
Adamàndios Koraís
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, escriptor i patriota grec.
Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs
Front Popular per a l’Alliberament de Palestina
Organització revolucionària palestina fundada el 1967 per Georges Ḥabaš.
Fruit de la unió de diversos grups nacionalistes palestins, abraçà el marxisme Hostil a Israel, als països proisraelians i als estats àrabs conservadors, ha fet atemptats a Israel i a Europa i ha tingut diverses escissions Aliat amb Al-Fatah , 1973, des de la meitat dels anys setanta perdé protagonisme Mantingué una posició ambigua en la crisi interna de l’OAP del 1982, i és contrari als acords entre Israel i l’OAP del 1993
Foment de Civisme
Política
Entitat política mallorquina fundada pel juliol del 1914 per Jeroni Massanet.
Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll
Crisògon Andreu de Centelles
Història
Baró de Centelles i conseller de Joan II.
Fill de Gilabert VII de Centelles Serví en les guerres d’Itàlia el rei Alfons IV amb un vaixell que comprà, i exercí també el cors Durant la guerra contra Joan II mantingué primerament una posició ambigua, però es decantà després pel bàndol reial el castell de Centelles, assetjat durant dos anys, caigué en poder de les tropes de la generalitat fins a la fi de la guerra 1465 Posseí també, per matrimoni 1447, el vescomtat de Roda i de Perellós
Pere de Cardona i Enríquez
Història
Governador general del Principat de Catalunya des del 1509.
Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602
Arturo Frondizi
Política
Polític argentí.
Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem
Carles Albert I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1831-49).
Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano Fou educat a França Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812 Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I 1821, hagué de retirar-se Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols 1823 El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina