Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
bolenga
Botànica
Planta biennal, de la família de les boraginàcies, d’arrel carnosa, tija híspida, dreta, de 30 a 80 cm, amb les fulles llargament lanceolades i aspres i flors de color de rosa carmí, petites i agrupades en una gran panícula; es fa en llocs secs i pedregosos, vores de camins, etc.
La subespècie italicum , de panícula llarga i cilíndrica, és freqüent a les Illes Balears la subespècie pyrenaicum , d’inflorescència amplament cònica, és difosa per una gran part de la regió mediterrània
morera
![](/sites/default/files/media/FOTO2/morera_blanca.jpg)
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
serreig
![](/sites/default/files/media/FOTO/B041508.jpg)
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
alzina
![](/sites/default/files/media/FOTO3/alzina_rotundifolia.jpg)
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional,…
es
Lingüística i sociolingüística
Article definit masculí propi del parlar salat.
Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm ,…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
benanança
Situació en la qual són amplament satisfetes les necessitats de l’existència; benestar.
canyota
![](/sites/default/files/media/FOTO/B018816.jpg)
Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
sàndal
![](/sites/default/files/media/FOTO3/sandal_fulles.jpg)
Fulles i flors de sàndal
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre indígena, de la família de les antalàcies, de l’Àsia tropical, de fulles amplament lanceolades i d’inflorescències paniculiformes.
La fusta del sàndal és emprada en ebenisteria fina, i de la d’algunes espècies, sobretot de la de l’Índia, hom extreu l’oli essencial, que és emprat en perfumeria i en farmàcia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina