Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
llenguatge unificat de modelació
Llenguatge per a visualitzar, especificar, construir i documentar els elements d’un sistema de programari des d’una perspectiva orientada a objectes.
Proporciona un vocabulari comú a totes les persones involucrades en un procés de creació de programari analistes d’empresa, analistes, dissenyadors i programadors L’UML no és una metodologia sinó una notació Existeixen diverses metodologies que fan servir UML procés unificat Unified Process-UP , ICONIX i desenvolupament guiat per elements Feature Driven Development-FDD
Magí Bonet i Bonfill
Química
Químic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època
mecanisme de defensa
Psicologia
Mesura involuntària o inconscient adoptada per l’individu per a protegir-se dels efectes que es deriven d’una situació desagradable, física o mental, d’aparició freqüent.
La gamma de fenòmens subratllats pels analistes sota aquest nom és molt amplia Generalment hom considera que el jo té a la seva disposició, entre altres mecanismes de defensa, els mitjans de la repressió i de la sublimació per a protegir-se de les exigències de l’allò
wireframe
Electrònica i informàtica
Representació esquemàtica d’una interfície gràfica.
En el desenvolupament d’interfícies d’aplicacions informàtiques i pàgines web, la tècnica de disseny mitjançant wireframes permet imaginar el resultat final i intervenir en la fase de disseny, facilitant la comunicació entre els clients, els analistes, els dissenyadors i els programadors Amb la finalitat d’abaratir costos i temps, els wireframes són també utilitzats per la realització de testos d’usuari en substitució de desenvolupaments plenament funcionals
Robert F. Engle
Economia
Economista i físic nord-americà.
Es graduà en física al Williams College i a la Universitat de Cornell, on el 1969 obtingué el doctorat en econòmiques Exercí com a professor al Massachusetts Institute of Technology MIT del 1969 al 1977, i des d’aquest any, a la Universitat de Califòrnia Desenvolupà un model estadístic que anomenà d’heterocedasticitat autoregressiva condicional ARCH per a descriure les propietats de les sèries temporals amb volatilitat variable Aquest model ha esdevingut una eina indispensable tant per als investigadors com per als analistes dels mercats financers El 2003 rebé el premi Nobel d’…
Jaume Lorés i Caballeria
Literatura catalana
Assagista i escriptor.
Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 El pujolisme i els altres 1985, etc Creu de Sant Jordi 1995 Fou també un destacat articulista, sobretot a…
Stendhal
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Henri Beyle, escriptor francès.
Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…
Alexandre Cirici i Pellicer
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Tractadista i crític d’art i activista cultural.
Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…
, ,
borsa
![](/sites/default/files/media/FOTO/74022.jpg)
Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
República Democràtica Popular de Corea
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES026_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àsia oriental, que ocupa la part septentrional de la península de Corea i un sector continental, limitat al nord pels rius Yalu i Tumen, que la separen de la Xina i de Rússia, i, al sud, per la República de Corea; la capital és Pyongyang.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’aïllament del règim nord-coreà posa en qüestió la fiabilitat i l’exactitud de les dades econòmiques, de les quals cal subratllar, el caràcter aproximat A la meitat dels anys noranta, l’agricultura representava prop d’un 30% del PIB i ocupava una proporció semblant de la població activa La reforma agrària collectivitzà el sòl l’any 1954 i es constituïren 13309 cooperatives, posteriorment reduïdes a 3840, que, des del 1977 conrearen pràcticament la totalitat de les terres A mitjan dècada dels noranta…