Resultats de la cerca

Alumne a Barcelona de Josep Serra i Porson, estudià a Llotja i a Roma, on estigué molts anys Centrat en temes anecdòtics i notes urbanes, fou també un notable aquarellista Hi ha obres seves en museus de Sabadell i de Girona

En la seva obra persisteixen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Benlliure o Querol Amor al proïsme , 1907 Home de mar, 1908 És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern, de Barcelona

Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix Acostuma a representar temes anecdòtics bé amb figures aïllades, bé amb grups amb un realisme més atent a l’expressió que al detall Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc

Format a Mallorca i a Madrid Fou director artístic de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre des del 1893, gravador primer del Banc d’Espanya i acadèmic de San Fernando Féu nombroses medalles commemoratives d’efemèrides oficials Guanyà, entre altres premis, dues primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid, amb un gravat de Las lanzas , de Velázquez 1876, i amb un autoretrat del mateix pintor 1901 El seu germà Francesc Maura i Montaner Palma, Mallorca 1857 — 1931 estudià a Mallorca, Madrid i Roma, i pintà temes històrics i anecdòtics També era germà d…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…

El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica…

De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición Nacional de…

Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…

Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…