Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
angiotensina II
Bioquímica
Farmàcia
Octapèptid derivat de l’angiotensina I, mitjançant un enzim al pulmó, que té una enèrgica acció hipertensora, per vasoconstricció arteriolar, i provoca la secreció d’aldosterona.
La inhibició del pas de l’angiotensina I a la II, gràcies a l’acció d’un inhibidor de l’enzim conversor, anomenat captopril, és una de les modalitats terapèutiques actuals de la hipertensió arterial
angiotensina I
Bioquímica
Decapèptid alliberat per acció d’un enzim renal, la renina, sobre un precursor inactiu, l’angiotensinogen.
La seva composició varia segons les espècies animals En el cas del cavall té l’estructura N - N - N - 1 - N - n - N - N - N 2 -L α-aspratil-L-arginil- L-valil-L-tirosil-L-isole ucil-L-histidil-L-prolil-3-fenil-L-alanil-L-histidil-L-leucina, que correspon a C 62 H 89 N 17 O 14
hipotensor
Farmàcia
Nom genèric dels agents que provoquen una disminució de la pressió arterial.
Són emprats en els processos amb pressió arterial alta i són també anomenats drogues antihipertensives Pertanyen a diferents grups terapèutics els més emprats en medicina són els blocadors α i β-adrenèrgics, els vasodilatadors, els diürètics, les substàncies que interfereixen el sistema renina-angiotensina, i els inhibidors enzimàtics
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una hiperplàsia suprarenal…
toxèmia gravídica
Patologia humana
Alteració que s’esdevé durant la gestació o poc després d’acabat el part, consistent en hipertensió arterial, edemes i proteïnúria (preeclàmpsia) i en casos greus convulsions i coma (eclàmpsia).
És més freqüent en el primer embaràs, en persones majors de 35 anys, en les portadores de bessons amb mola hidatiforme, en malaltes de ronyó amb alteracions vasculars així com en hipertenses El tractament és a base de sulfat de magnesi, i benzodiazepines per a prevenir les convulsions Sempre que el fetus sigui viable es provoca i resol el part, tan ràpidament com sigui possible L’etiologia del fenomen no és del tot aclarida per bé que les hipòtesis la lliguen a efectes d’isquèmia uterina i al sistema renina-angiotensina Per a la profilaxi hom recomana de fer anàlisis d’orina…
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’aldosterona és…
captopril

Captopril
©
Farmàcia
Química
Substància que actua sobre el sistema regulador renina-angiotensina-aldosterona, inhibint l’acció de l’enzim ACE-peptidildipèptid-carboxi hidrolasa, que controla la conversió de l’angiotensina I i l’angiotensina II, provocant una disminució de la pressió sanguínia.
Té el punt de fusió entre 87-88ºC Per via oral és absorbida ràpidament i és present a nivells màxims plasmàtics entre 50 i 150 minuts En terapèutica és emprat per a combatre la hipertensió
renina
Bioquímica
Proteasa del ronyó que actua sobre l’angiotensinogen i dóna lloc a l’alliberament de l’angiotensina I.