Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
dret de sagristia
Història
Tribut que pagaven els masos i les cases benestants per tal que el sagristà pogués complir els seus càrrecs.
Era pagat normalment amb ordi, que els sagristans aplegaven i venien
Cavanillesia
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1928 per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1937) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques en llatí o en llengües neollatines, extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques Deixà de publicar-se el 1938
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Institució escolta catalana fundada l’any 1977 amb la fusió de Minyons Escoltes i de Guies Sant Jordi.
Recull els orígens i la trajectòria de l’ escoltisme i el guiatge catòlics a Catalunya L’any 2019 tenia prop de 150 agrupaments, els quals aplegaven 15000 nois i noies Forma part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge
categoria tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels grups en què s’apleguen les lletres tipogràfiques que presenten característiques afins des del punt de vista formal, històric o estètic.
Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres
boneter | bonetera
Oficis manuals
Persona que fa bonets o que en ven.
A València, el gremi de menestrals boneters fou constituït el 1306 A Palma en foren aprovades unes ordinacions el 1483 s’aplegaven com a confraria de la Mare de Déu de Puritat a l’església de Sant Francesc A Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels mercers Es féu equivalent a l’ofici de barreter d’agulla
Frederic I de Prússia
Història
Elector de Brandenburg (Frederic III) (1688-1713) i rei de Prússia (1701-13).
Es proclamà hereu únic, en contra del testament del seu pare, Frederic Guillem I Sostingué l’emperador Leopold I contra França i Espanya, i en premi rebé el títol reial Dugué a terme una política d’assimilació dels protestants i creà a Berlín una cort fastuosa a imitació de Versalles, on s’aplegaven artistes i literats El govern dels favorits i les guerres contra França i Suècia arruïnaren Prússia
els Camps Elisis
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1853, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús…
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina