Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
esquirol
Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…
granota de vidre
Granota de vidre (Cochranella granulosa)
Peter Nijenhuis (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, amb l’astràgal i el calcani de les potes units.
Són arborícoles i habiten a Mèxic, al Perú i a l’Argentina
índrids
Zoologia
Família de primats del grup dels lemuroïdeus que atenyen grans dimensions, amb el musell curt, els ulls i les orelles petits i les extremitats anteriors més curtes que les posteriors.
Són de costums arborícoles i habiten a Madagascar Hom en pot distingir tres gèneres Avahi, Propithecus i Indri
quirogali
quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
platirrins
Zoologia
Infraordre de primats antropomorfs que comprèn els simis del continent americà.
Tenen el nas pla i la cua llarga i prènsil Són arborícoles i habiten als boscs des de Mèxic fins al Brasil
hilobàtids
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins antropomorfs caracteritzats per llur petita talla, la presència de callositats isquiàtiques i el gran desenvolupament dels membres superiors, que arriben a terra quan l’animal és dempeus.
De règim vegetarià i exclusivament arborícoles, habiten al SE d’Àsia i a Insulíndia Comprenen dos gèneres, coneguts amb el nom de gibons
rinopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids, de cap petit, cara aplanada i nas camús; de pelatge dens, suau i de colors vius, sobretot taronja (rinopitec ataronjat o mona de neus), groguenc (rinopitec daurat o mona daurada) o d’altres tonalitats.
De costums arborícoles i vegetarians, habita les zones muntanyenques del NE de la Xina, el Tibet i Tonquín fins als 3 000 m d’altitud
falangèrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials de dimensions petites o mitjanes, cua llarga i generalment prènsil, pelatge atapeït, extremitats posteriors amb el segon i el tercer dits soldats i dentadura mancada d’ullals.
Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes
anolis
Herpetologia
Gènere de rèptils saures
de la família dels iguànids, que posseeixen una mena de bossa al coll, la qual es fa més patent amb l’erecció d’un cartílag situat a la base de les mandíbules; sembla que és un caràcter sexual secundari, puix que manca a les femelles d’algunes espècies, i, en els mascles, té en general una coloració molt viva.
Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats