Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Militar
Militar.
Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre
Joan Ollé i Freixas

Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…