Resultats de la cerca

El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les…

Els primers tipus donaven l’altura de l’astre observat, però al segle XVI fou modificada la graduació i donaven directament la distància zenital D’altra banda, en una de les seves cares acostumava a portar una taula de declinacions del Sol

Un cronògraf anota automàticament l’hora de pas de l’estel per 20 distàncies zenitals simètriques de la de 30°

Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma N'hi ha dos tipus el de 60° prisma equilàter i el de 45° El de 60° el més conegut és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix,…

A 45° de l’anella de suspensió hi havia un forat pel qual, en observar l’altura d’un astre, els raig d’aquest arribaven a la cara interior on hi havia una graduació de 0 a 90, que corresponia a 180° hom hi llegia l’altura de l’astre Fou poc usat i poc precís

Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat atribuïdes…

Autor d’un tractat sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi, conservat només en la traducció llatina, que influí molt a Occident Consta que fou conegut a Ripoll a mitjan segle X

El primer exemple conegut procedeix dels Libros del Saber de Astronomía del rei castellà Alfons X, on es descriu un astrolabi de moviment automàtic regulat pel flux del mercuri dins un circuit tancat El rellotge alfonsí incorpora també un rudimentari sistema de soneria

Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi

La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi