Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
lluna blava

Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
endorfina
Bioquímica
Nom genèric d’un nombre de productes opiacis del cervell, que es troben especialment a la hipòfisi i a les terminacions nervioses de l’hipotàlem i del mesencèfal.
Són secretades per les mateixes cèllules que l’hormona adrenocorticotròpica, amb la qual són també alliberades conjuntament són de natura peptídica la seqüència d’aminoàcids de β-endorfina és continguda dins la de la β-lipotropina D’acció semblant a la de la morfina, té una activitat 20 vegades més potent, i una vida mitjana pròxima a una hora Els receptors de les endorfines podrien ésser els mateixos que els de la morfina, localitzats arreu del sistema nerviós, però no en d’altres teixits com el fetge o el múscul Hom atribueix a les endorfines la funció de neuromoduladors, que reforcen…
Henri Thomas
Literatura francesa
Escriptor francès.
Després de la Segona Guerra Mundial fou professor als EUA 1956-60 La seva poesia s’emparenta amb el simbolisme i PValéry Travaux d’aveugle 1941, Signe de vie 1944, Le monde absent 1947, Sous le lien du temps 1963, Le croc des chiffoniers 1985 En les seves novelles, que subratllen els sentiments d’alienació del món dels personatges, els tocs poètics atenuen el caràcter realista Le seau à charbon 1940, La nuit de Londres 1956, John Perkins 1960, premi Médicis, Le promontoire 1961, premi Fémina, La parjure 1964, Une saison volée 1986, Ai-je une patrie 1991, etc Conreà també l’assaig…
excusar
Acceptar en favor (d’algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret.
fàding
Fenomen degut a les condicions canviants de la ionosfera i que consisteix en la variació de l’amplitud del senyal rebut per un receptor.
És especialment notable en ones curtes, i dificulta l’audició, a causa de les fluctuacions produïdes en el so Les ones emeses per l’antena emissora arriben al receptor per dos camins de longitud diferent el directe i el reflectit a la ionosfera, i aquesta diferència de recorregut produeix unes debilitacions i uns reforçaments de les ones rebudes, segons la fase amb què arriben L’estudi del fàding és molt important en comunicacions mòbils, ja que les ones rebotades no se sumen en fase amb el senyal directe, i es crea així una combinació del senyal original amb diverses rèpliques d…
excusar
Al·legar a favor (d’algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l’en.
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…
Joan Pons i Massaveu
Joan Pons i Massaveu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…
,
camp d’escòries
Geomorfologia
Forma de relleu volcànica originada per l’acumulació d’escòries o cendres, que, en caure damunt uns relleus preexistents, n’atenuen les formes.
Les cenfres donen origen a formacions en capes —a vegades força allunyades de l’àrea d’erupció, que hom anomena loess volcànic La compacitat d’aquestes capes que pot ésser simplement física o a causa d’una recristallització depèn de la temperatura de les cendres en el moment de caure
Llombardia
El llac Como, alimentat per les aigües de l’Adda
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que s’estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l’W, i el Trentino-Alto Adige i el Vèneto, a l’W.
La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…