Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sant Martirià
Capella
Antiga capella situada prop de la vila de Banyoles (Pla de l’Estany), existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt.), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles Martirià
.
En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir
Maurice Farman
Aeronàutica
Constructor aeronàutic.
Iniciat en el camp de l’automobilisme, vers el 1910 creà un model de biplà amb el qual Eugène Renaux aterrà al cim del Puèi de Dòma, i durant la Primera Guerra Mundial equipà l’exèrcit francès Acabada la guerra, s’associà amb el seu germà Henri per a la construcció de diversos tipus d’aeronaus
Spirit

Recreació artística del vehicle robòtic Spirit sobre Mart
© NASA
Astronomia
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Opportunity, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 10 de juny de 2003 i aterrà a Mart el 3 de gener de 2004, a l’interior del cràter Gusev L’ Spirit és un vehicle de 6 rodes, d’aproximadament 1,5 m d’alçada i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Estigué en funcionament fins al començament del 2010, quan es perdé la comunicació, molt més enllà dels 90 dies marcians de missió poc menys de tres mesos terraqüis previstos inicialment Fins aquell moment havia recorregut poc menys de 8 km sobre la superfície de Mart
Huygens
Astronàutica
Sonda de l’Agència Espacial Europea (ESA) transportada per la nau Cassini de la NASA cap a Tità, satèl·lit de Saturn.
Rep el nom de l’astrònom Christiaan Huygens Després de set anys de viatge, el 14 de gener de 2005 la sonda, que s’havia separat de la nau Cassini vint dies abans, entrà a l’atmosfera de Tità i aterrà a la superfície del satèllit En total, des del descens 2 hores i 27 minuts fins que se’n perdé el contacte ja a la superfície 72 minuts, la sonda estigué activa 3 hores i 39 minuts, durant els quals emeté missatges i dades Entre els més rellevants destaquen el mesurament de la temperatura, la pressió i la densitat de l’atmosfera del satèllit i la determinació del metà i el nitrogen…
baló estratosfèric obert

Elements d’un baló estratosfèric obert
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure, generalment no tripulat, destinat a l’estudi de l’estratosfera.
Omplert amb hidrogen o heli, l’escapament per l’obertura inferior del gas expandit en ascendir assegura que l’interior de l’embolcall no és mai a gran pressió, la qual cosa fa innecessari de construir-lo amb materials molt resistents ans permet d’usar materials força més lleugers, bé que resistents a les baixes temperatures -75 °C p ex, fibra de polietilè d’uns 10-25 µm de gruix, i, en conseqüència, és possible de realitzar embolcalls capaços de contenir fins a un milió de metres cúbics de gas Un volum tan gran els fa possible d’elevar uns 1 000 kg fins a 50 km d’altura La pèrdua del gas…
Viking

Nau espacial Viking-1
© NASA
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració de Mart mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els…
Opportunity
Astronàutica
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Spirit, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 7 de juliol de 2003 i aterrà a Mart el 25 de gener de 2004, a la zona coneguda com Meridiani Planum Igual que el seu bessó Spirit , l’ Opportunity és un vehicle de 6 rodes, amb una alçada aproximada d’1,5 m i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Tot i estar dissenyat per tenir una vida útil de 90 dies marcians poc menys de tres mesos terraqüis, la seva activitat continuà almenys fins el juny del 2018, quan es perdé tot contacte amb el giny El febrer del 2019 la NASA anuncià que renunciava definitivament a localitzar-lo Durant els…
Tità

Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Cassini

L’astronau Cassini sobre un tràiler
© NASA
Astronàutica
Nau de la NASA, destinada a estudiar Saturn i a portar la sonda europea Huygens cap al satèl·lit Tità.
Porta el nom de l’astrònom Giovanni Domenico Cassini 1625-1712, descobridor de quatre dels grans satèllits de Saturn El llançament tingué lloc des de Cap Canaveral el 5 d'octubre de 1997 La nau arribà a Saturn al final de l’any 2004 i començà a orbitar el planeta La sonda Huygens que transportava se’n separà el 14 de gener de 2005 i aterrà sobre la superfície de Tità Al llarg dels següents tretze anys, la nau Cassini , a més d’estudiar també Tità, en els successius trajectes orbitals al voltant de Saturn envià una gran quantitat d’imatges, dades i anàlisis gràcies als quals el…
llançadora espacial

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…