Resultats de la cerca

Les larves tenen atrofiat l’esquelet cefàlic, i les nimfes són lliures o estan tancades dins un pupari segons com tallin aquest per sortir-ne, hom distingeix els braquícers ortorafs obertura longitudinal dels braquícers ciclorafs obertura circular Aquest subordre comprèn les mosques en general

Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus

Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites

En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…

Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…

Componen aquest ordre les famílies de les bombacàcies, de les esterculiàcies, de les malvàcies i de les tiliàcies