Resultats de la cerca

Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…

Arquitectònicament, repetia la forma del teatre grec clàssic, però adquiria un desenvolupament vertical més notable, per tal d’afavorir l’acústica de les audicions, i oferia, en l’escena, unes dimensions més reduïdes Un dels odèons més antics fou el que Pèricles ordenà construir a Atenes vers el 422 aC amb la fusta de les naus perses capturades Fou destruït per un incendi i, bé que fou reconstruït posteriorment, amb prou feines n'han estat conservats vestigis Herodes Àtic en feu construir un altre que, restaurat, encara es conserva actualment, al peu de l’Acròpolis atenesa Aquest…

Agrupava associacions de Barcelona Associació de Música da Camera, Sabadell, Terrassa, Reus, Granollers, Lleida, Girona i Olot La seva finalitat era el foment d’audicions i espectacles musicals a les poblacions del principat desproveïdes d’aquestes activitats

Tenor de la capella pontifícia en temps d’Urbà VIII Escriví diverses obres de música instrumental i de música vocal de text religiós motets, misses, salms, però la seva anomenada és deguda sobretot al Miserere a dos cors nou veus, que durant molt de temps fou propietat exclusiva de la Capella Sixtina i que Mozart transcriví de memòria, després de dues audicions, l’any 1770

És presidida pel pastor Àngel Cortès Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català Ha publicat Sant Marc 1970, Sant Joan 1974 i els Salms 1985 i ha collaborat en la versió del Nou Testament interconfessional 1979 Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edita la revista Presència Evangèlica També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, colloquis i cursets

Des del 1962 organitza el Campionat de Catalunya en les modalitats de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures, i per categories grans, juvenils, infantils i veterans També s’ha dedicat a la difusió del sardanisme amb l’organització de ballades, audicions, debats i cursos d’ensenyament de sardanes El 1985 cofundà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el 1990 la Federació Sardanista de Catalunya El 1997 hi eren afiliades 310 colles, repartides en cinc zones Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona ciutat i Barcelona comarques Disposa d’un arxiu, que comprèn…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…

Dirigida per Josep Planas i Argemí 1904-48, Adolf Cabané i Pibernat 1948-75, Francesc Olivella i Company 1975-77, Edmon Colomer i Soler 1977-1980, Jordi Colomer i Soler 1980-82, Josep Colomer i Somoza 1982-89, Gregorio Salvador Rodríguez 1989-2000, Joan Martínez Colàs 2000-05, Llorenç Castelló i Garriga 2005-13 i Francesc d’Assís Pagès des del 2014 L’Orfeó de Sabadell constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’Estat espanyol i d’altres països europeus, respectivament, i també als Estats Units Organitza diverses activitats…

La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred…