Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
Sant Aventí
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Torlarribera (Baixa Ribagorça), a l’E del poble, al camí de Beranui; depenia de la parròquia de Torlarribera.
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
roc de Sant Aventí
Cim
Cim dels municipis de Baix Pallars (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Cérvoles
Despoblat
Poble recentment despoblat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a 1.174 m d’altitud, a la dreta del Flamisell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí Al s XIX formà un municipi amb Burguet
Goscons
Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…
Sabina
Cristianisme
Suposada màrtir romana (o antioquena).
Les seves actes foren possiblement fabricades per explicar el titulus Sabinae —més tard titulus Sanctae Sabinae — de la basílica del mont Aventí a Roma, conegut ja al segle V La seva festa se celebra el 29 d’agost
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
Mercuri
Mercuri lligant-se la sandàlia (Musée du Louvre), obra de Jean-Baptiste Pigalle (1744)
Mitologia
Divinitat romana antiga, venerada al Laci ja en època arcaica.
Considerat protector dels mercaders, tingué un temple dedicat a l’Aventí, i sota la seva protecció fou constituït el collegi dels mercaders mercuriales, mercatores Vers el segle IV aC, el seu culte fou identificat amb el d' Hermes i rebé, en conseqüència, les atribucions d’aquest déu grec