Resultats de la cerca

Antigament hom anomenà avís tant el veler que feia la ruta d’Amèrica amb la correspondència, com la goleta destinada a una esquadra per a dur ordre o fer d’escampavies Quan sorgiren les primeres esquadres de vapor homogènies, compostes de vaixells de línia i de vaixells exploradors, hom donà el nom d’avisos als segons Actualment els avisos han quedar reduïts al paper de vaixells-guardapesca, patrullers, vaixells hidrogràfics, etc

Escriví poesies i comèdies, però és conegut sobretot pels seus Avisos , collecció de lletres escrites de Madrid estant entre el 1654 i el 1658, en les quals descriu minuciosament la realitat de l’època

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Al servei de Felip II, formà part del consell reial 1591 i fou confirmat en el càrrec per Felip III En les seves obres Avisos en materia de estado y guerra 1599 i Desempeño del patrimonio de Magestad y de los reinos 1600 proposà diverses solucions per a resoldre els problemes de la decadència castellana

Mot derivat probablement de l’acte de tirar la sort per fer un oracle, acabà significant ‘ensenyament’, ‘doctrina’, ‘llei’, sobretot els avisos de Jahvè donats per mitjà de Moisès i dels profetes Des de l’època deuteronòmica fou el mot tècnic per a indicar el Pentateuc La distinció entre la Torà escrita i oral —aquesta darrera, interpretació autoritzada— portà sovint a ampliar el mot fins a indicar tot l’Antic Testament

Doctor en drets, advocat de la ciutat de València cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales 1535 i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos sd, en tercets Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI

Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones

Definit per la Unió Europea de Radiodifusió, naixé com a sistema d’ajut a la sintonització automàtica dels receptors de ràdio en FM dels automòbils, per a evitar la distracció del conductor Es tracta d’un sistema jeràrquic i estructurat que s’utilitza per a transmetre el llistat de freqüències dels reemissors de ràdio d’una mateixa cadena, enviar l’indicatiu de l’emissora, gestionar els avisos de trànsit, alhora que permet enviar missatges curts de radiotext o utilitzar el seu canal transparent de dades per a diverses aplicacions

El seu veritable nom era José Maria dos Reis Pereira Fou un dels fundadors de la revista Presença La seva poesia, com As encruzilhadas de Deus 1936, O filho do Homem 1961 i Música Breve 1970 s’acosta a la temàtica de Kierkegaard pel que té d’expressió de l’enfrontament de l’Home i l’Absolut La seva novella Jogo da cabra cega 1934 és una de les obres cabdals de la narrativa portuguesa contemporània Posteriorment publicà la summa novellesca A velha casa , integrada per Uma gota de sangue 1945, As raízes do futuro 1947, Os avisos do Destino 1953, As monstruosidades vulgares 1960 i…

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius…