Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pau Vidal i Balagué
Veterinària
Veterinari.
Ingressà en el cos de veterinària militar 1917 i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya Escriví Perros de guerra i El perro , en collaboració En el Congrés de veterinaris de Catalunya Girona, 1932 presentà la ponència Lucha contra la rabia
Carles Balagué i Mazón
Cinematografia
Director de cinema.
Collaborador habitual de la revista especialitzada Dirigido por , el 1977 inicià la realització de diversos curts Posteriorment dirigí Denver 1980, Mel i mató 1981, els thrillers Adela 1986, L’amor és estrany 1988 i Mal d’amors 1992, la comèdia Les aparences enganyen 1991, Un assumpte intern 1996, els documentals La Casita Blanca La ciutat oculta 2002, del qual féu un llibre, De Madrid a la Lluna 2005, Arropiero, el vagabund de la mort 2008 i La bomba del Liceu 2010 També ha dut a terme una tasca d’exhibidor i programador de clàssics del cinema Fou elegit president del Collegi de Directors de…
Rossend Llates i Serrat
Música
Escriptor, compositor i crític musical.
Es llicencià en dret Fou un dels representants de la bohèmia intellectual Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, “La Publicitat” i “El Be Negre” Se n'hagué d’anar el 1936, i fou empresonat a l’Espanya franquista Poeta noucentista, publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, amb data del 1937 Edità Resum de poètica catalana 1932, en collaboració amb Serra i Baldó, Francesca Bonnemaison de Verdaguer 1972, juntament amb Maria Cinta Balagué, les memòries Trenta anys de vida catalana 1969 i Ésser català no és fàcil 1971 i, amb la seva muller, Maria Canals,…
Empar Soler i Leal

Empar Soler i Leal i Fernando Guillén
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica.
Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més innovadors dels…
Víctor Israel
Cinematografia
Pseudònim de l’actor Josep Maria Soler i Vilanova.
Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda La residencia 1969, Narciso Ibáñez…
,
Josep M. Tous i Farell

Josep M. Tous i Farell
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913 El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot Aquest collegi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc Al llarg dels dos anys…
Ángela Molina Tejedor

Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir 1978 de L…
Sílvia Munt i Quevedo

Sílvia Munt i Quevedo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu i directora teatral i cinematogràfica.
Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda Soldados de plomo 1983, de José Sacristán Sal gorda 1983, de Fernando Trueba …
,
Ariadna Gil i Giner

Ariadna Gil i Giner
© 20minutos
Cinematografia
Actriu.
Filla de l’activista polític August Gil i Matamala , debutà de molt jove a Lola 1985, de JJ Bigas i Luna Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot i també el programa Betes i films Posteriorment actuà a El complot dels anells 1987, de F Bellmunt, i a Un submarí a les estovalles 1991, d’Ignasi P Ferré Amb Amo tu cama rica 1991, d’E Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor actriu en un…
,
Juanjo Puigcorbé

Juanjo Puigcorbé
Cinematografia
Teatre
Política
Actor.
Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus 1979-80, F Puigserver Peer Gynt 1982, d’Ibsen La tempestat 1984, de W Shakespeare La tempestat 1985, N Espert Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…
,