Resultats de la cerca

Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona…

Els mitgers, que treballaven a mà, esdevingueren des del segle XVII els membres més importants del gremi de barreters d’agulla barreter d’agulla A Barcelona, s’uniren a aquest gremi, en 1745-49, els fabricants de mitges de seda al teler mitger de teler , que fins aleshores l’havien exercit de forma extragremial A València —on l’antic gremi de barreters havia desaparegut— els mitgers crearen, en 1770-74, un collegi, que inclogué també els mitgers de teler sota el fur de la Junta de Comerç Tanmateix, les crítiques de la Societat Econòmica contribuïren a la llibertat…

Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones que redactaren…

Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es…

La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…