Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
bastaix

Representació de bastaixos en un capitell de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© Gemma Roset
Oficis manuals
El qui té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana ( bastaix de capçana
), d’una corda ( bastaix de corda
), d’una barra ( bastaix de barra
), etc.
Antigament els bastaixos treballaven regularment a la ribera de la mar, d’on prové la denominació habitual de bastaix de ribera , que esdevingué sinònima de la de macip de ribera, i s’encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, al pes del rei bastaix del pes del rei , als magatzems particulars, i viceversa Els bastaixos es feien responsables dels productes que transportaven A Barcelona l’ofici existia ja el 1268 Gràcies al servei de transportar, des del 1323, la pedra de Montjuïc per a l’obra de Santa Maria del Mar, el qual prestaren…
carreter de mar
Història
Menestral que es dedicava al transport portuari.
Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar
traginer de mar
Història
Oficis manuals
Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona a l’interior de la ciutat.
Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Al s XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que havia rebut ordinacions…
Josep Vives i Miret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor i historiador.
Autodidacte El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra i centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Participà en diversos jocs florals Publicà, en l’aspecte literari,…
,
colla
Sociologia
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.
Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega colla de segadors o la descàrrega de vaixells colla de bastaixos Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats posteriors de la…
els Tres Tombs
els Tres Tombs
© Fototeca.cat
Folklore
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat.
El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven vistosament…
Santa Maria del Mar

Campanar de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…
ball de Dames i Vells
Folklore
Ball popular, de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de Tarragona, format durant el segle XVI, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…