Resultats de la cerca

Obtingué el títol de pilot el 1948 L’any següent patí un accident aeri que l’obligà a romandre hospitalitzada dos anys, durant els quals li practicaren una vintena d’operacions El 1951 obtingué el títol de pilot d’helicòpter i baté el rècord femení de velocitat amb 818,181 km/h, millorat el 21 de desembre de 1952 amb 855,920 km/h Assolí la velocitat del so el 29 d’agost de 1953 L’any 1962 assolí el rècord de velocitat en circuit de 100 km amb 1 850,2 km/h, que baté el mateix any amb la marca de 2038,7 km/h El 10 de juny de 1965 baté el rècord d’aviació d’avions de negocis en assolir 859,51 km…

Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998 El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades dues en pista coberta i tres a l’aire lliure Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla 1999, el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent en la…

Fou la revelació dels Jocs del Commonwealth del 1997, en els quals guanyà els 1 500 m lliures, distància en la qual ha mantingut un domini absolut, com demostrà als Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i en el campionat del món de Fukuoka del 2001, on baté el rècord del món amb un temps de 143456 m D’altra banda, en els campionats del món de Brisbane 1999 baté el rècord del món dels 200 m lliures 14667 Als campionats del món de natació de Montreal, aconseguí medalles d’or en 1500, 400 i 800 m lliures, i en aquesta especialitat establí un nou rècord 73865, a més d’una d’argent 200 m i…

Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008, 2009 i 2011…

Corredora de fons i de mig fons, durant anys compaginà la feina de mestra amb la pràctica esportiva i l’alta competició Fou campiona júnior de Noruega en 400 i 800 m El 1972 participà en els Jocs Olímpics en la prova de 1500 m i el 1974 guanyà la medalla d’argent en aquesta distància als campionats d’Europa d’atletisme El 1975 i el 1976 baté el rècord mundial en els 3000 m,  i el 1977 guanyà la medalla d’or de la distància en els campionats del món d’atletisme   Fou, però, en la marató on destacà més medalla d’or en els campionats del món de Hèlsinki 1983 i de bronze en els Jocs Olímpics de…

Hom en baté del 1722 al 1724 a nom de Felip V i, al darrer any, de Lluís I

L’exèrcit, compost d’egipcis i de fenicis, jueus i grecs, arribà fins a la tercera cascada i baté els cuixites 593 aC

L’infant Ferran de Mallorca baté diners tornesos al principat d’Acaia el 1315 i Jaume III de Mallorca encunyà tornesos d’argent i de billó a Perpinyà el 1341

En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…