Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bette Davis
Bette Davis amb Henry Fonda en el film Jezebel (1938)
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life
Jan Frans van Bette
Història
Marquès de Lede i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Lluità a la Guerra de Successió a favor de Felip V En ésser ocupada Tarragona 1713, en fou nomenat governador militar El 1714 passà a Barcelona, amb el mateix càrrec Formà part de la reunió d’autoritats que decidí d’aprovar la proposta de JP Verboom de construir la Ciutadella de Barcelona Fou el primer capità general borbònic de Mallorca 1715-17 i de Sardenya 1717-18 El 1724 fou conseller de l’efímer Lluís I d’Espanya
Oscar 1929-1940
Cinematografia
Premis Oscar atorgats per l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences de Hollywood entre el 1929 i el 1940.
Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 / 1971-1980 / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1929 edició núm 1 Pellícula Wings de W Wellman Director Frank Borzage per Seventh Heaven i Lewis Milestone per Two Arabian Knights Actor principal Emil Jannings per Thee Way of all Flesh i The Last Command Actriu principal Janet Gaynor per Seventh Heaven , Street Angel i Sunrise 1930 edició núm 2 Pellícula Broadway Melody de H Beaumont Director Frank Lloyd per The Divine Lady Actor principal Warner Baxter per In OId Arizona Actriu principal Mary Pickford per…
Jessica Lange
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-Gavras, 1989…
Geraldine Chaplin
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana, filla de Charles S. Chaplin.
Debutà el 1952 a Limelight , film realitzat pel seu pare Del 1967, amb Peppermint frappé , fins al 1979, amb Mamá cumple cien años , collaborà en vuit pellícules de C Saura De la seva carrera internacional destaquen els films de R Altman, Nashville 1975 i A Wedding 1978, i d’A Rudolph, Welcome to LA 1976 i Remember My Name 1978 Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, Mother Teresa In the Name of God’s Poor 1997, de KConnor, Finisterre, donde termina el mundo 1998, de XVillaverde, Cousin Bette 1998, de DMcAnuff, Tu qué harías por amor 1999, de CSaura Medrano, To…
Carme Elias i Boada
Teatre
Actriu de cinema, teatre i televisió.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…
,
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…
La Comèdia humana
Literatura francesa
Títol que el 1842 ideà Honoré de Balzac per al conjunt de les seves novel·les, agrupades en vuit grans divisions temàtiques: Scènes de la vie privée (Le Colonel Chabert, Le Père Goriot, etc.), Scènes de la vie de province (Le Lys dans la vallée, Eugénie Grandet, etc.), Scènes de la vie parisienne (La cousine Bette, Le cousin Pons, etc.), Scènes de la vie politique, Scènes de la vie militaire, Scènes de la vie de campagne, Études philosophiques (Louis Lambert, Séraphita, etc.) i Études analytiques.
Quant a la localització geogràfica, amb poques excepcions, són obres d’ambient francès dins aquestes excepcions hi ha dos episodis de dues novelles situats en terres catalanes Les Marana , a Tarragona, i La duchesse de Langeais , a Mallorca L’època és gairebé sempre la contemporània una cinquantena se situen als anys de la Restauració 1815-30, vint-i-tres durant la Monarquia de Juliol 1830-48 i sis o set en temps de la Revolució, el Consolat i l’Imperi 1789-1815 El cens dels personatges és molt considerable 2500 d’identificables i uns 1500 d’anònims No sempre els noms més populars de La…
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…