Resultats de la cerca

Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del  Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de  Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc…

Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los Angeles, Santa…

Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria

Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815

Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica, dura i…

Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  i…