Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
burgès | burgesa
Història
Sociologia
Membre de la classe social dita burgesia.
Als Països Catalans, aquest terme és en desús des del segle XVI en les seves accepcions històriques fou reintroduït a partir del francès pels obrers de la Primera Internacional en llurs actes de propaganda, per a designar el propietari de fàbriques o posseïdor de capital
burgès | burgesa
Persona acomodada que viu sense treballar.
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers igualment com els…
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
burgès | burgesa
Espanyol
Família burgesa originària de la ciutat de Vic, dels segles XII al XIV.
Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs…
hippy
Sociologia
Dit de la moda sorgida entre els hippies i acceptada dins la societat burgesa.
Heinrich Joseph Collin
Teatre
Dramaturg i poeta, anomenat el ‘‘Schiller austríac’’.
Escriví drames neoclàssics amb problemàtica burgesa Regulus 1801 i Coriolan 1802, per al qual Beethoven escriví la famosa obertura el 1807
The Spectator
Periodisme
Periòdic britànic publicat a Londres pels escriptors J.Addison i R.Steele en 1711-12.
Integrat per assaigs sobre literatura i moral pràctica, sovint en forma epistolar, els seus redactors tractaren de contribuir als avenços de la revolució burgesa amb crítiques dels costums tradicionals El model fou molt imitat a tot Europa n'és un exemple el periòdic El Pensador 1762-67
Arkadij Timofejevič Averčenko
Literatura
Teatre
Narrador i autor teatral rus.
Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina