Resultats de la cerca

És jugat amb un os astràgal de be o de porc emprat com un dau Les distintes posicions de caiguda determinen el rei i el botxí , el qual executa els càstigs ordenats pel primer

Els avantatges principals que conferia eren l’alliberament de tots els càstigs deshonrosos flagellació, crucifixió, etc, el dret d’apellar a l’emperador contra una sentència i el dret d’ésser sotmès únicament a tribunals romans

A partir dels poemes homèrics, llur missió és de venjar els crims, especialment a l’interior de la família i del clan i, com a protectores de l’ordre social, castiguen els delictes susceptibles de torbar-lo Amb la creença en el més enllà, hom les concep com les divinitats dels càstigs infernals, funció apuntada en Homer i manifestada clarament a l’Eneida

Promoguda per l’indi Vajrabodhi, que anà a la Xina l’any 719, fou un reflex tardà del budisme indi en la seva forma tàntrica Vajrayāna, transformat per ideals ètics xinesos Més que una doctrina elaborada, proposava un camí curt i fàcil per a la salvació, basat en la creença en el poder màgic dels mots veritables pronunciats pel Buda, capaços, especialment, d’alliberar les ànimes dels càstigs infernals D’aquí que la recitació dels mantra i el ritual budista s’incorporessin als tradicionals oficis xinesos de difunts Desapareguda la secta, s’han continuat practicant fins avui els…

Correspon al mot hebreu, Kābōd, que implicava en un principi la idea de solidesa i de valor i, en l’Antic Testament, era sinònim de riquesa i èxit La doxa designa el contingut de la revelació divina i es manifesta en moments determinats en la història de la salvació, enmig de prodigis extraordinaris o en ocasió de càstigs divins El seu doble aspecte, l’humà i el majestuós, es correspon amb la doble concepció jahvista d’un Déu transcendent o omnipotent, per un cantó i, per l’altre, d’un Déu humil, humà i proper als homes En el Nou Testament la doxa té el sentit d’honor, poder i…

Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral,…

Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant L’escola tradicional ha prescindit generalment d’aquest fet En…

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…

El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi , volgueren conèixer els visitants de Lot la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans Anomenada “pecat abominable” o “crim nefand…