Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
carbonat de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor que ocorre en l’estat natural en dues varietats cristal·lines, l’aragonita i la calcita.
El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics, etc També…
calcita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci, CaCO3.
Mineral que, ensems amb l’aragonita, forma el dimorfisme del CaCO 3 Cristallitza en el sistema romboèdric es presenta en cristalls preferentment romboèdrics, prismàtics o escalenoèdrics donant lloc sovint a macles de complement i de compenetració, i també en formes compactes, oolítiques, pisolítiques i estalactítiques Generalment és incolora o blanca, amb lluïssor vítria o terrosa és uniaxial negativa, i les varietats transparents espat d’Islàndia presenten una intensa doble refracció Té una duresa de 3 i un pes específic de 2,72 És característica la seva exfoliació…
calcària

El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
Baccio Bandinelli

Estàtua d'Hèrcules i Caco, de Baccio Bandinelli, a Florència
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor manierista italià.
Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra
cetona dipropílica
Química
Líquid incolor d’olor penetrant i gust ardent que té una densitat de 0,821 g/l (a 15°C) i bull a 144°C.
És insoluble en aigua i pot ésser mesclada amb alcohol i èter Hom l’obté fent passar un corrent d’àcid butíric a través de CaCO 3 a 450°C, s’usa com a dissolvent
esterculiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les malvals integrada per unes 750 espècies pròpies de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses o herbàcies de fulles alternes simples o digitades, de flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, disposades en inflorescències, i de fruits generalment esquizocàrpics Esterculiàcies més destacades Brachychiton sp braquíquiton Brachychiton populneum pica-pica Cola sp cola Firmiana simplex firmiana Sterculia sp estercúlia Tarrietia utilis niangó Theobroma caco cacau , cacauer Triplochiton sideroxylon samba
aragonita

Aragonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat càlcic, CaCO3, mineral dimorf de la calcita. Cristal·litza en la singonia ròmbica.
Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol Per sobre dels 400°C es transforma en calcita Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95 Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les closques de molluscs…
procés Solvay
Química
Procediment industrial per a la preparació del carbonat sòdic, d’acord amb la reacció global ¬2 NaCl + CaCO3 →Na2CO3 + CaCl2.
Aquest procés fou introduït per ESolvay l’any 1861 i és basat en la descomposició de l’equació anterior en les següents reaccions Les reaccions 1 i 2 ocorren concomitantment el pas per una solució de clorur sòdic de diòxid de carboni provinent de les reaccions 3 i 5 i d’amoníac provinent de la reacció 4 ocasiona la precipitació del bicarbonat sòdic, que hom pot separar per filtració La solució residual de clorur amònic pot ésser emprada per a reciclar l’amoníac i obtenir així clorur càlcic, d’acord amb el procés 4 , o bé, mitjançant evaporació, per a la manufactura del clorur amònic El…
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…