Resultats de la cerca

En l’antiguitat hom calligrafiava algunes escriptures cursives ja existents, per a utilitzar-les en llibres de luxe o documents de cancelleria A l’època moderna també han estat creats tipus calligràfics sense tradició cursiva anterior

De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques

Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films

Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen diferents…

Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63, Univers…

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…

El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…