Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
flebòlit
Patologia humana
Coàgul de fibrina encrostat de sals calcàries que hi pot haver a les venes, sobretot a les varicoses.
anòmia
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui
marí de l’ordre dels filibranquis, que té les dues valves primes, irregulars, desiguals, de tons rosats, i nacrades per dins.
La valva inferior és gairebé plana i té una perforació a través de la qual passa el bissus, calcificat, amb el qual es fixa al substrat roques, closques de cargols La valva superior és bombada hom l’empra en la fabricació d’objectes d’artesania ornamentals Les anòmies són abundants als litorals europeus
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…
branquiòpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, que comprèn els individus més primitius del grup.
Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la…
baldufa
baldufa 2 2 ( Monodonta turbinata )
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diversos mol·lucs gastròpodes
prosobranquis, que pertanyen principalment als gèneres Monodonta
, Gibbula
i Turbo
, els quals provenen de la desmembració de l’antic gènere Trochus
.
Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la…
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles,…
condrictis

Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és vivípara,…
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
hidroteca
Zoologia
Embolcall quitinoide o més o menys calcificat, en forma de campana, format pel perisarc que envolta els zooides d’una colònia d’hidrozous caliptoblasts.
acetabulària
Acetabulària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les dasicladals, en forma de disc (1 cm de diàmetre) suportat per un peu calcificat, fixat al substrat per una base inflada i ramificada en la qual hi ha un voluminós nucli únic; per aquesta darrera circumstància són molt emprades en treballs de biologia cel·lular.
A les costes mediterrànies el gènere és representat per l’espècie A mediterranea