Resultats de la cerca

L’acció cancerígena és complexa i en general en resten aspectes encara desconeguts Hom creu que alguns agents que experimentalment provoquen tumors en els animals també ho poden fer en l’home, i que l’aparició d’un càncer no depèn d’un sol factor, sinó de la coincidència de diversos que actuen conjuntament, ja que, malgrat la presència d’un agent per si mateix cancerigen, no sempre apareix el càncer Són coneguts com a cancerígens els hidrocarburs aromàtics que es troben en el petroli i els seus derivats, el fum del tabac, etc, que poden provocar càncer de pell i d’epitelis les…

Químicament són derivades de la cumarina i del difurà Presenten gran activitat cancerígena en el fetge de l’aviram, del bestiar i de l’home, i inhibeixen la duplicació i la transcripció de l’ADN Són solubles en solvents orgànics i algunes són fluorescents L’estructura de l’aflatoxina B1 és

Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena

El més comú és l’isòmer benzoapirè Cristalls grocs que bullen a 179°C, són insolubles en aigua i solubles en alcohol i en benzè Hom el troba en el quitrà d’hulla, en el fum dels cigarrets i en els productes de la combustió de diversos materials cellulòsics N'ha estat comprovada l’acció cancerígena sobre conillets d’Índies

Per tant, hi ha dues naftilamines possibles, la α, o naftilamina-1, que es fon a 51°C, i la β, o naftilamina-2, que es fon a 112°C Llurs fórmules són Les naftilamines tenen un comportament semblant al de l’anilina Entre els derivats de la α-naftilamina cal citar l’àcid naftilamino-1 sulfònic-6 àcid de Clève 1,6 i l’àcid naftilamino-1 sulfònic-7 àcid de Clève 1,7, que són emprats com a intermediaris en la síntesi de colorants La β-naftilamina té una potent acció cancerígena

La intoxicació aguda per la nicotina, en forma d’alcaloide pur, és molt rara per contra, la intoxicació aguda pel tabac, deguda a un consum abusiu en persones no habituades o com a conseqüència de la utilització industrial, és més freqüent La intoxicació crònica , deguda al consum del tabac en qualsevol de les seves formes, es caracteritza per la predisposició a diversos trastorns respiratoris laringitis, bronquitis, etc, digestius gastritis amb hiperclorhídria, cardiocirculatoris arterioesclerosi i angina de pit i per la capacitat cancerígena pulmó, laringe, etc La intoxicació…

A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…

Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…

El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…