Resultats de la cerca

Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’…

Les seves novelles són de caràcter psicològic Troers magt ‘El poder de la fe’, 1903, Fangen som sang ‘El pres que cantava’, 1913, etc

Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques

Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral

En qualsevol paradigma verbal del català hom troba exemples d’aquesta mena d’oposició sobre la base radical cant- es donen casos de formes arrizotòniques, com és ara cantava , o bé rizotòniques, com canta

Jubilee , veu anglesa per jubileu, feia referència a la llavors recent emancipació dels esclaus El primer cor professional que cantava jubilee  fou format el 1871 per estudiants de la Fisk University de Tennessee amb el nom de Fisk Jubilee Singers A redós de la gran reputació que l’esmentada formació assolí, es crearen altres cors que adoptaren la denominació comuna de Jubilee Singers

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791

El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a Sant Marçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V…

La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus , producte de l’encreuament de gula ‘gola’ i Goliat, considerat com a símbol diabòlic Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners…