Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
carretó
Oficis manuals
Aparell emprat pels esmolets, que consisteix en una mola, muntada en un bastiment de fusta, que hom fa girar per un joc de politges connectades a l’eix d’una roda motora que és accionada per un marxapeu.
Capgirat l’aparell, és convertit en una mena de carretó, d’on prové el nom
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Eulàlia de Ronçana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes i accidentat pels primers contraforts de la Serralada Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…
l’Alt Millars

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…
el Baix Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues comarques en què és dividit l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins la…
Gandesa
Vista de la ciutat de Gandesa al voltant de l’església de l’Assumpció
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Terra Alta.
Situació i presentació El municipi de Gandesa, de 71,15 km 2 d’extensió, es troba al centre del sector de llevant de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre per una estreta llenca que s’escola entre els termes de Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai Les terres de Gandesa limiten al SE amb el terme del Pinell de Brai, al S amb Prat de Comte, al SW amb el municipi de Bot, al NW amb les terres de Batea, al N amb Vilalba dels Arcs, al NE amb Corbera d’Ebre i a l’E, al límit de la llenca esmentada, és termenal amb el municipi de Benissanet Ribera d’Ebre Gandesa és en un extens altiplà situat en…
Aiguamúrcia

Vista parcial de la plaça situada a l’entrada del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien…
el Vendrell
Panoràmica de la vila del Vendrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Penedès, situat a la façana costanera, estès a la plana del Penedès i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental pels contraforts marítims del bloc del Gaià.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…
Àfrica

Mapa polític d’Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…