Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ball del patllari
Folklore
Ball masculí de caràcter carnavalesc.
Es feia després de sopar, amb gran brogit Un grup de balladors, proveïts d’estelles de fusta, intentava d’encendre un tros de paper cargolat que portaven els altres Era ballat a molts indrets de Catalunya, especialment als pobles pirinencs
cranc
Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
rull
Cabells en forma de rull
(CC0 1.0)
Ble de cabells cargolat, naturalment o artificialment, en espiral.
bobina
Cinematografia
Rotlle de pel·lícula cargolat a un aparell compost per un cilindre central i dos discs laterals.
Si el celluloide que ha de transportar és verge, les peces laterals no poden tenir cap obertura
cnidocist
Botànica
Estructura existent en algunes dinofícies, en forma de cavitat, amb un líquid tòxic a pressió i un filament cargolat en espiral.
És molt semblant al nematocist
cala
Metxa de paper cargolat, tros de sabó, untats d’oli, que hom introdueix al recte per procurar d’anar de ventre; supositori.
cap
Indústria tèxtil
Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc, d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.
neula
Les neules es guarden en pots de llauna perquè no es remullin
© Fototeca.cat
Gastronomia
Folklore
Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que hom menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal.
ofidis
Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
espanta-sogres
Estri jocós, propi de fires, revetlles, etc, consistent en un canó de paper de colors cargolat, que, en bufar-hi a través d’un broquet amb llengüeta, es descargola i fa un so estrident.